Bigues i Riells és un municipi del Vallès Oriental, format per dos pobles Bigues i Riells. Amb un terme municipal de 28,64 km2 d’extensió, limita amb Sant Quirze de Safaja, Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla del Vallès i Figaró. El riu Tenes i els Cingles del Bertí (PEIN) són els dos accidents geogràfics que influeixen, de manera important, en el relleu del municipi, i aporten els trets essencials de la seva fesomia.
La conca del Tenes obre de nord a sud la vall de Riells fins a trobar la vall de Bigues.
La Vall de Riells és estreta. A la part nord, es troba encaixada a la vall de Sant Miquel, a la capçalera de la qual s’alça, en un replà, sota la cinglera i a 500 m d’alçada, el monestir de Sant Miquel de Fai. A l’est, el torrent de Vall-de-ros separa les Costes d’en Batlles del Turó de les Onze Hores (630m) i del Serrat de Quintanes. A l’oest, la vall es comença a obrir vers el torrent de Villar, després d’haver deixat els cingles del Perer en una posició nord-oest. Finalment, pel sud, el Tenes connecta els dos termes per la Costa de Can Noguera i el turó del Rull.
La vall de Bigues és més ampla que la de Riells i està limitada a l’est pel Serrat de l’Ametlla i el cim de Puiggraciós (807m). A l’oest, el Serrat del Castell de Montbui (542) limita la vall per l’altre costat. Des d’aquest punt la serra va descendint en direcció sud cap a la Font del Bou i la Costa del Flix, que fa desviar el riu Tenes cap a l’oest, per recuperar la seva orientació nord-sud a l’entrada del terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana.
L’accés al municipi es pot efectuar per dues vies principals. A partir de la carretera local BP 1432 des de l’Ametlla del Vallès, o bé, per la mateixa carretera des de Sant Feliu de Codines. L’altra via d’accés al municipi és la BV 1602 des de Santa Eulàlia de Ronçana. Bigues i Riells es troba a 40 km de Vic, a 35 km de Barcelona i a 15 de Granollers.
El clima de Bigues i Riells és mediterrani a causa de la seva proximitat amb el mar i per la seva ubicació geogràfica.
El municipi té un règim de temperatures suaus que atemperen la calor de l’estiu i el fred de l’hivern i un règim de precipitacions molt irregular al llarg de l’any, que fa que les precipitacions es concentrin a la primavera i a la tardor. Els hiverns i especialment els estius són molt secs. No obstant això, a finals d’estiu i a principis de tardor es poden produir tempestes violentes que deriven en aiguats, com l’ocorregut el 10 d’octubre de 1994.
Dins les diferents variants de clima mediterrani, correspon al costaner central, caracteritzat per tenir una pluviositat elevada en relació a d’altres indrets del Mediterrani, i pot arribar a una mitjana superior als 600 mm anuals.
Les temperatures es caracteritzen per ser suaus, amb una mitjana d’uns 15º. Del gener al juliol hi ha una oscil·lació d’uns 12º. Entre desembre i febrer es produeixen les temperatures més baixes de l’any. El gener és el mes amb la mitjana de temperatura més baixa, entre 1 i 2 graus. A l’hivern sol produir-se el fenomen de la inversió tèrmica, pel qual es diposita l’aire fred a la vall i a les fondalades, on hi ha glaçades i es registren les temperatures més baixes. Per contra, en els punts més alts, carenes i turons, les temperatures són més suaus.
El fenomen de la boira baixa s’explica de la mateixa manera i té la mateixa incidència en les temperatures. Els estius són calorosos, i les mitjanes més altes es registren durant els mesos de juliol i agost i s’arriba a temperatures d’entre 28º i 30º.
Estebanell i Pahisa Granollers (93 860 91 09)
Fecsa-Endesa (902 507 750)
Servei municipal d'aigües (93 865 77 43)
Repsol Butano (93 870 07 97)
