Aquest 2024 fa 10 anys de la certificació del retorn de la llúdriga al riu Tenes, 40 anys després de la seva extinció a la conca del Besòs.
Una fotografia presa el 6 de juny de 2014 a les 1.03 hores de la matinada a Santa Eulàlia de Ronçana en va ser la prova. Els artífexs de la troballa van l’aleshores responsable de Medi Fluvial del Consorci Besòs Tordera, Manel Isnard, juntament amb membres del Grup Ornitològic del Tenes (GOT) i d’altres expertes, i amb la col·laboració del Museu La Tela de Granollers, que va cedir les càmeres de foto-parany. Segons veus expertes, l’exemplar fotografiat es corresponia a una femella, d’uns 9 kg de pes i 1,10 metres de longitud. Deu anys després d’aquella fotografia s’ha comprovat com l’espècie s’ha estès per tota la conca, també a la Tordera, i s’ha pogut ratificar la seva reproducció a diferents punts.
L’any 2018 es va posar en marxa el “Projecte de seguiment de la llúdriga a les conques del Besòs i la Tordera”, una línia d’investigació, impulsada conjuntament entre el Consorci Besòs Tordera, la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), a través dels observatoris del Besòs i la Tordera (l’actual Observatori RIVUS). Posteriorment, s’hi va afegir la Fundació RIVUS i es va començar a comptar amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Els treballs de seguiment, a càrrec de l’investigador Arnau Tolrà, van començar la tardor de 2018. Aquesta és la cronologia de les principals fites i dades obtingudes amb aquest projecte:
- Abril del 2019: els primers resultats confirmen que la llúdriga està àmpliament distribuïda per ambdues conques. En el cas de la Tordera, es detecta gairebé per tota la conca, i en el cas del Besòs, a tots els seus rius i especialment als cursos mitjans. Aleshores, la xifra estimada d’exemplars de l’animal a la conca del Besòs es troba entre 4 i 5, i en el cas de la Tordera, entre 7 i 10.