4a Campanya d'excavacions arqueològiques a Puiggraciós

5/10/2022
El Museu de Granollers encapçala la recerca per conèixer l'època ibèrica a la comarca a través del poblat descobert a cavall de Bigues i Riells del Fai, l'Ametlla del Vallès i El Figaró.
Les excavacions arqueològiques han tornat a Puiggraciós. Aquest mes de setembre s’ha dut a terme la quarta campanya d'excavacions. L'arqueòleg, Marc Guàrdia, ha tornat amb el seu equip per conèixer amb profunditat l’abast de l’ocupació ibèrica al turó.

Guàrdia dirigeix l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós impulsada pel Museu de Granollers, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai i de l'Ajuntament de Figaró-Montmany. El jaciment forma part dels termes municipals de Bigues i Riells del Fai, Figaró-Montmany i l'Ametlla del Vallès.

La campanya d'enguany incideix en dotar de context aquest rellevant assentament ibèric.

L'excavació es podrà visitar aquest dissabte en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni.

Aquesta acció s'emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre el coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica.

L’objectiu del projecte és ampliar el coneixement que tenim tant de la societat com de l’economia ibèrica en el marc de l’interior de la Laietània, territori que comprèn, entre d’altres, l’actual comarca del Vallès Oriental. Redescobrint Puiggraciós, Salvador Llobet va descobrir el poblat ibèric de Puiggraciós, el 1940.

Finançament

Els costos de la recerca estan participats pel Museu de Granollers i l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, que també col·labora amb la intendència i l'allotjament dels arqueòlegs.

Aquesta acció també compta amb una subvenció de la Generalitat, ja que és un projecte de recerca quadriennal aprovat pel Departament de Cultura, i una altra subvenció gestionada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

 
 
Jesús Cano, regidor de Patrimoni de Bigues i Riells del Fai, ha destacat la perseverança de la investigació: "El fet que ara hi hagi una quarta campanya demostra que estem davant d'un projecte arqueològic plenament consolidat i molt potent, que estem molt contents d'haver pogut impulsar des del primer moment. Estem molt il·lusionats de poder-hi continuar col·laborant".

Què busquem?

En les darreres intervencions al poblat, s’ha posat de manifest un gran assentament emmurallat, amb unes defenses complexes a llevant, just on es troba una de les portes d’accés al poblat.

En primer terme, la recerca del 2022 ha estat orientada a certificar la cronologia del poblat. Les dades apunten a una ocupació cap a finals de l’època ibèrica, quan el territori laietà ja havia estat sotmès pels romans.

En segon terme, s'ha pogut precisar l’abast i característiques urbanes del poblat. S’ha volgut escatir les traces del seu urbanisme: com s’articulaven les cases i els carrers.

Totes aquestes dades han d’anar encaminades a determinar el paper que el poblat ibèric de Puiggraciós va tenir en el marc de la Laietània ibèrica, especialment pel que fa al control territorial del pas del Congost, via de penetració natural del Vallès a la Plana de Vic, ja en territori ausetà.