Aquesta fragilitat es deu a diversos factors biològics i estructurals propis de l’espècie. La fusta del pi és relativament fràgil i resinosa, cosa que la fa menys flexible que la d’altres espècies d’arbres. Quan el vent exerceix pressió sobre les branques o el tronc, la fusta tendeix a esquerdar-se o a partir-se amb més facilitat.
A més, a diferència d’altres arbres que desenvolupen un tronc més robust i equilibrat, com ara l'alzina o el roure, els pins sovint tenen una capçada desequilibrada o molt allargada i les arrels poc profundes, característiques que incrementen el risc de trencar-se.
A més a més, la sequera patida els últims anys ha portat que agafin més plagues, fet que també els debilita. Per aquests motius, s’ha fet aquest seguiment dels pins romanents i ara es retiren que presentin més perill de caiguda.