Inici / Actualitat / Notícies / Nagore Tornero escriu un poemari il·lustrat: una mirada íntima i honesta envers el TCA

Nagore Tornero escriu un poemari il·lustrat: una mirada íntima i honesta envers el TCA

20/6/2025
L’estudiant de l’IES Maria de Bell-lloc ha publicat aquesta obra com a treball de recerca.


Al perfil d'Instagram de l'autor es pot aconseguir l'obra dedicada.
O bé través d'un proveïdor en línia.
El poemari Versos al silenci és el treball de recerca de l’alumne Nagore Tornero Cortés, que l’ha escrit i il·lustrat amb les seves vivències d’infant i d’adolescent, travessades pel Trastorn de Conducta Alimentària (TCA). Aquesta obra, que ja està publicada i es pot adquirir en línia, convida a endinsar-se en un món emocional més enllà dels mites i de les aparences.

El poemari travessa totes les fases de la vivència de l’autor (preludi, desenvolupament i recuperació) i explora la complexitat de la malaltia sense centrar-se en l’alimentació. Cada poema dona llum a sentiments amagats (buidor, por, inseguretat, silenci i solitud), que defineixen la relació entre algú i la malaltia que pateix. Versos al silenci és, doncs, una mirada íntima i honesta envers una malaltia humana complexa com és el TCA.

L’obra pretén trencar estigmes i oferir un raig de llum en la foscor: la possibilitat de recuperació. La importància de fixar-nos en el que sentim i l’esperança d’una metamorfosi amb un acompanyament real. El poemari s’explica a través de poesia i d’il·lustració, però també a través de la música, amb un annex amb enllaços a cançons associades a cada etapa del procés.

 
 
Alguns dels versos que exemplifiquen aquesta obra:

-“Saber que ho jutjaran de totes formes és el que t’allibera a fer el que t’aflora”.
-“Reaprendre no em fa vulnerable, gràcies a això he pogut salvar-me”. “
- “A mi no em defineix la realitat immediata”.
- “Deixaràs de només sobreviure, perquè és l’hora de viure”

Un poema que sintetitza Versos al silenci:

VULL TORNAR 

Vull tornar a quan...
A quan la nit era per descansar
i no utilitzada per a sobrepensar
A quan el menjar era gaudiment
i no una font de patiment.

A quan podia gaudir d’aprendre
sense pensar el que de mi s’espera.

Vull riure, viure i ser lliure
sense les pressions que s’estipula
tornar a viure en família
i no en la solitud que m’aïlla.

Vull tornar a viure en color
i sortir d’una vegada de la presó.
Jo només vull tornar a ser jo...