Fauna

La població de mamífers al municipi és força diversa, segons l’informe ambiental, tant en zones forestals com en espais fluvials i fins i tot urbanitzats, sent l’eriçó fosc, la mostela i el teixó les espècies més sensibles a la presència humana, amb una mortalitat principalment marcada pel trànsit.

Cal destacar també la llúdriga, mamífer carnívor que habita en espais fluvials, i que havia desaparegut del riu als anys 80 a causa de l’alteració de la llera i dels ecosistemes de ribera.



L’any 2005 es va detectar per primera vegada al riu Congost, on també feia 3 dècades que havia desaparegut. Petjades i restes d’excrements en tot el tram entre Aiguafreda i Montmeló van certificar el retorn d’aquest mamífer al riu. Es creu que hi va arribar a través d’afluents del riu Ter, molt propers a rieres de la capçalera del Congost. Els estudis apunten a que la millora de la qualitat dels rius ha afavorit el retorn d’aquest animal al nostre entorn.

Al nostre territori, l’àrea de Riells del Fai, i en concret l’entorn dels Gorgs de Riells i l’àrea natural que puja a Sant Miquel del Fai, ha estat determinada pels grups d’estudi que segueixen l’evolució de la llúdriga, com una zona de cria i alimentació que cal preservar amb especial èmfasi per a protegir aquesta espècie.
Blauet

La població d’aus al municipi és també diversa, sent l’àliga cuabarrada, el blauet, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, el falcó mostatxut, la tallareta cuallarga i el martinet de nit les espècies més sensibles a la presència humana.

El blauet ocupa els cursos fluvials permanents des del nivell del mar (si la qualitat de l'aigua i les condicions de l'hàbitat ho permeten) fins als 1.000 metres d’altitud. Defuig els Pirineus axials i les zones més altes del Prepirineu, penetrant per les valls però evitant els vessants més alts. Migrador i hivernant comú als cursos fluvials i especialment a les zones humides, tot i que es pot trobar puntualment en zones allunyades de l'aigua. Es tracta d’una espècie protegida d'interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats.

L’àliga cuabarrada o perdiguera caça en espais oberts i nia als cingles. En tota Catalunya només hi ha 65 parelles, i és considerada com una espècie en perill. Les principals amenaces són l’electrocució amb línies elèctriques (55% de les morts) i la persecució directa. S’ha demostrat la importància de mantenir l’arbrat a les planes, ja que la seva manca afavoreix el seu ús de línies elèctriques. També es troba afectada pel canvi d’usos del sòl, que redueixen les seves zones de caça i nidificació: l’increment del recobriment vegetal i la sobreexplotació cinegètica redueixen la disponibilitat de preses i les àrees favorables per a la seva caça.
Es considera una espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat i està catalogada a nivell europeu com a espècie silvestre estrictament protegida. Apareix al Conveni de Bonn, sobre la conservació de les espècies migratòries d’animals silvestres, com una espècie amb un estat de conservació desfavorable, i també consta dins al Conveni Internacional d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades.

Als Cingles de Bertí hi ha localitzada una parella reproductora, i la seva presència a Bigues i Riells ha motivat la determinació de l’Espai xarxa Natura al nostre municipi, com a zona ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus).

Àliga cuabarrada

A l’entorn del riu, podem trobar una diversa població de rèptils i amfibis, tots ells protegits per la Llei de Protecció dels Animals 3/88 de la Generalitat de Catalunya. Les grans variacions de cabal del riu associades al clima mediterrani i la forta alteració actual d’aquest, fan que els peixos siguin molt migrats. Tot i això, les principals espècies autòctones presents són el barb comú així com 3 espècies vulnerables: el barb cua-roig, el barb de muntanya i la bagra, que dins la península ibèrica només és troba als Països Catalans.