Col·laborà, entre altres publicacions, a Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença. Publicà Lo rondallaire (1871-75), completat pels Contes populars catalans (1885), obres en les quals defensà la unitat universal de la literatura popular. Publicà també Jocs d’infància (1874), Tradicions del Vallès (1876), Les bodes catalanes (1877), Lo Vallès (1882) i Semprevives (1885). Són també doctrinalment notables els seus prefacis a El llamp i els temporals, de Cels Gomis, i Notes folklòriques de la vall d’Àger, de Joan Porcioles.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1876), que presidí poc abans de morir, i on presentà els treballs Recuerdos históricos de Molins de Rey (1890) i Un bandolero feudal (1898). Les llegendes catalanes que recollí foren traduïdes i comentades pels primers folkloristes europeus. El congrés de tradicions populars de París el nomenà, el 1889, membre honorari.
L’Agrupació Excursionista de Granollers convoca anualment el premi Francesc Maspons i Labrós d’estudis sobre l’excursionisme.