Maria de Bell-lloc



Maria de Bell-lloc és el pseudònim de Maria del Pilar Maspons i Labrós, una de les primeres escriptores en llengua catalana i l’autora de la primera novel·la publicada per una dona a la literatura catalana contemporània: Vigatans i botiflers (oferta per fascicles entre 1878-1879), ambientada durant la guerra de Successió (1705-1714).


 
Maria de Bell-lloc va néixer i morir a Barcelona, els anys 1841-1907, en el sí de la família Maspons. Una família els orígens de la qual es remunten, com a mínim, en època medieval al mas Maspons.

Els Maspons són una família de pagesos benestants que al segle XVIII inicien l’activitat en el món de la judicatura, dedicació que mantindran fins a Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966). Aquesta activitat i la davallada de les rendes del camp fa que a principis del segle XIX es traslladin a Barcelona.

Malgrat tot, els Maspons no perden mai la vinculació amb Bigues, mantenen el mas a través de masovers i tornen al mas a gaudir del llarg estiueig propi de l’època.

Maria de Bell-lloc és la petita de quatre germans, Manuela, i els bessons Marià i Francesc. La posició social de la família permet a Maria de Bell-lloc accedir a la cultura en una època en què la dona estava totalment arraconada.

L’entrada al món de les lletres de Maria de Bell-lloc es produeix gràcies al recolzament, d’una banda, del seu germà Francesc, i de l’altra, del seu cunyat Francesc Pelagi i Briz, que la introdueixen en el moviment de la Renaixença catalana, moviment del qual eren destacats impulsors.
 
 
El període més intens de la seva activitat literària va del 1865 al 1882, època que coincideix amb les acaballes del Romanticisme, per l’eclosió del Naturalisme, que al seu torn serà la llavor, al final del segle XIX, del modernisme literari.

Malgrat aquest context, Maria de Bell-lloc continua tenaçment lligada, però, a un romanticisme medievalitzant, tradicionalista, patriòtic i moderat, d’àmbit rural tot i que coincideix amb noms d’altíssim prestigi, com Joan Sardà, teòric del Naturalisme, i Apel·les Mestres, esteticista precursor del Modernisme, no s’adaptarà més que a les formes menys innovadores del realisme, i anirà abandonant l’activitat literària a la dècada dels vuitanta.

La seva activitat de creació literària va estretament lligada al folklorisme i especialment a l’excursionisme. Maria de Bell-lloc recorre el Vallès Oriental i altres comarques catalanes, recollint llegendes i narracions que posteriorment escriu i reinterpreta en forma de prosa o poesia. Tot i això, Bigues i Riells és l’escenari principal de les seves obres: un escenari que mitifica i estima per damunt dels altres. De la seva obra destaca: Salabrugas, poesias catalanas (1874), Narracions y llegendas (1875) i Vigatans y botiflers (1878).

L’Institut de Secundària de Bigues i Riells i un carrer del rieral de Bigues porten el seu nom.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de galetes