Marià Maspons i Labrós


Cessió de Família Maspons Arús / Arxiu Municipal de Bigues i Riells

Marià Maspons i Labrós (Granollers, 1840 – Barcelona, 1885) fou germà dels folkloristes Francesc i Maria del Pilar Maspons i Labrós (Maria de Bell-lloc), l’origen familiar dels quals es remunta a la casa pairal de Can Maspons, de Bigues, malgrat que ells només hi residiren eventualment alguns estius.

Destacat polític i advocat català, es llicencià en dret el 1865 i fou directiu de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i membre del Col•legi d'Advocats de Barcelona. Fou secretari de l'Ateneu Català el 1869 i de l'Ateneu Barcelonès el 1871. També fou president de la Societat de Tramvies de Barcelona i del Banco Franco-Español.
 
 
El 1875 presidí la comissió que redactà el Memorial de Greuges i que anà a Madrid a presentar-lo al futur rei Alfons XII. També un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas del Castillo a Manresa.

Fou diputat provincial el 1875-1877 i escollit al Congrés dels Diputats del Partit Liberal Conservador pel districte de Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879. S'interessà per la integració dels pobles del pla de Barcelona, pel conflicte del gas a Barcelona, i participà en la discussió de la política duanera amb la Gran Bretanya i les bases del codi civil.

Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1885) i col•laborà al Diari de Barcelona, La Renaixença i Lo Gai Saber.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de galetes