L’incendi i la riuada de 1994

El 1994, Bigues i Riells del Fai va patir dues tragèdies que en canviarien el paisatge per sempre: primer l’incendi i després la riuada. Diumenge 3 de juliol del 1994, un petit foc va començar a cremar a la Vall Blanca. Malgrat que aquella mateixa tarda es va donar per controlat, l’endemà va revifar i es va estendre, provocant l’incendi més cru que ha viscut Bigues i Riells i que, el 4 de juliol d’ara fa 25 anys, va convertir els Cingles de Bertí en cendra.

L’incendi del 1994 va engolir 3.000 hectàrees de bosc i res va poder aturar el foc, perquè aquell mateix estiu hi va haver una seixantena de focs a la Catalunya Central. La violència i la rapidesa de les flames van fer impossible apagar l’incendi per vies terrestres i els reforços aeris no van poder arribar mai, ja que es trobaven desbordats entre el Bages i el Berguedà.

Per primer cop, la població es va sentir interpel·lada: no es tractava d’un incendi llunyà ni de quatre flames aïllades. No, en deu minuts, la vall es va encendre i els biguetans i riellencs van adonar-se que si no ho feien ells, aquell foc no l’apagaria ningú. Les flames es podien endur casa seva i el seu entorn. Per això, van decidir lluitar en una pugna desigual.

L’incendi del juliol de 1994 és el més gran que ha afectat mai la comarca del Vallès Oriental, des que hi ha dades registrades. El foc, que es va iniciar a Riells del Fai, va afectar els termes municipals de Bigues i Riells del Fai, de Sant Feliu de Codines, de Sant Quirze Safaja, de l’Ametlla del Vallès, de la Garriga, de Figaró-Montmany i de Tagamanent.

El 1994 va ser un any negre per Bigues i Riells del Fai, perquè just tres mesos després del foc, va ser el torn de l’aigua. El 10 d’octubre del 1994, una riuada sense precedents es va cobrar quatre vides a la Vall del Tenes, dues a Bigues i dues a Santa Eulàlia de Ronçana.

La riera de Caldes, el riu Congost i el Tenes es van desbordar i en dues hores escasses l’aigua s’ho va endur tot. Arbres, bestiar, vehicles i tota mena d’objectes baixaven riu avall sense control. Ponts desfets, carreteres tallades..., i la població, després de l’ensurt, aïllada.

Primer, el foc

El 3 de juliol del 1994, una negligència va causar un petit foc en una zona de difícil accés de la Vall Blanca. Els veïns i els primers voluntaris van provar d’apagar-lo. Els bombers hi van arribar tard i van haver de marxar l’endemà sense donar el foc per apagat del tot, ja que hi havia múltiples incendis que cremaven la resta del país.

El 4 de juliol, a quarts de dotze del migdia, es va girar un fort vent de ponent, que afegit a les condicions climatològiques, de 40 graus i un 50% d’humitat, va provocar que revifessin les flames. El foc va tornar amb tanta virulència que l’incendi es va descontrolar i en pocs minuts, cremava el nord del poble de Riells del Fai i envoltava La Madella.

La velocitat esgarrifosa del foc el va dur a Puiggraciós amb poca estona, fet que va provocar l’evacuació de les monges del santuari. Pel sud, les flames van seguir el Tenes i es van enfilar pels Cingles del Paré, originant una llengua de foc que anava escombrant la cinglera.

El foc va creuar quasi la totalitat del terme municipal de Riells del Fai i molts veïns van haver de ser desallotjats temporalment. A la tarda, les flames ja arribaven a Bigues. Dues llengües de foc l’encerclaven, una pel nord, a la Vall Roja i una altra al sud, de dalt a baix, per la costa de can Noguera.

A través de les ràdios, ja que en aquella època la telefonia mòbil encara no estava desplegada, es van fer crides de voluntaris i en van venir de tota la comarca. Es va establir un primer punt de coordinació de l’incendi a l’Ajuntament i després, també, a l’Escola El Turó.

El personal municipal, els voluntaris i els diferents cossos d’emergències van treballar durant dos dies sense parar, sense ni tan sols dormir. Al vespre, va canviar el vent i les flames van deixar d’avançar amb aquella agressivitat. Ara bé, fins el 7 de juliol el foc no es va donar per apagat del tot. El balanç va ser terrible: el 23% de la superfície del terme municipal cremada.



 




Commemoració

El 24 d’octubre del 2014, el Departament de Cultura del Consistori i l’Arxiu Municipal van organitzar un acte de commemoració pels 20 anys de l’incendi i de la riuada.

A través de la participació ciutadana, es va elaborar una exposició i es va encarregar un documental a Vallès Oriental Televisió, que recull els testimonis i manté viva la memòria històrica.

El mes d’octubre d’aquest 2019, l’Ajuntament va celebrar els actes de commemoració dels 25 anys de l’incendi i de la riuada del 1994.






Abans de l’incendi, els boscos catalans estaven ressecs i farcits de sotabosc inflamable. De fet, el 1994, els primers incendis forestals van ser al mes d’abril i, durant el mes de juny, els bombers de la Generalitat van haver d’efectuar més de 200 sortides.

El paper clau dels voluntaris

El 4 de juliol, els bombers van quedar desbordats per l’esclat d’incendis que va patir el país i, per tant, en la major part d’indrets del municipi van ser els veïns i veïnes els que es van haver d’enfrontar al foc amb el que tenien a l’abast: excavadores, tractors amb cubes agrícoles, motoserres, pales, motxilles d’ensulfatar...
L’Agrupació de Defensa Forestal el Pinyó, amb pocs efectius i pocs mitjans, va desenvolupar una feina titànica durant l’incendi. Però el foc no ho va posar fàcil: quan s’apagava una banda, s’encenia l’altra, va ser el cas dels voluntaris que, mentre feien un tallafoc a Can Noguera, les flames els encerclaven per darrere.

Un cop es va haver apagat el foc, els biguetans i riellencs van haver de conviure amb el silenci: pujar a Sant Miquel del Fai i no sentir cap ocell que animés un paisatge desolat. El gris i el negre van vestir les roques de la cinglera durant molt de temps.

Després del foc, l’aigua

A la tardor, quan la població i el territori tot just païen els efectes de l’incendi més gran que ha patit mai el municipi, va venir una riuada sobtada sense precedents.

El matí del 10 d’octubre de 1994, van caure 200 litres per m² a la part alta de la conca del Tenes. Al migdia, aquesta pluja, que havia anat a parar a les zones afectades per l’incendi, va lliscar sense aturador fins a la riera. En dues hores, la riuada s’ho va endur tot.

Els ponts no van poder suportar la pressió i van rebentar, tots, excepte el de can Camp. Una seixantena de cotxes, arbres majestuosos i objectes de tota mena van ser engolits per la riera.

La població va quedar aïllada. A la carretera de Bigues a Riells, la BP-1432, al tram de la Parada, va desaparèixer part de la calçada. A Sant Miquel del Fai, els bombers de la Generalitat van haver de rescatar un grup d’avis, que havien quedat atrapats per un esvoranc a la carretera d’accés al monestir.

L’aigua va sorprendre diverses persones a la feina i a casa. Es van viure moments d’angoixa i de molta por. Es van efectuar rescats per part de la Policia Local i dels mateixos treballadors del polígon de Can Barri. Ara bé, no tothom va córrer la mateixa sort. L’aigua va cobrar-se dues vides, una a la Pedrera i l’altra, a la Masieta de can Noguera.

Amb l’incendi, el paper del voluntariat va ser clau per vèncer el foc, en canvi, amb la riuada, el voluntariat no va poder fer res per evitar l’envestida de l’aigua. L’actuació es va produir després. L’ADF el Pinyó es va dedicar a bombar baixos inundats, l’Agrupament Escolta i Guia Maspons i Anglasell va organitzar una recollida de brossa de la llera del riu i moltes persones, a títol individual, es van prestar a realitzar diversos serveis.

L’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai va creure vital reconèixer la tasca del voluntariat. Per això, va encarregar, a l’artista local, Ferran Capdevila, una escultura. Situada a la rotonda d’entrada al municipi des de l’Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana, “Homenatge als voluntaris”, commemora l’altruisme de les persones que van lluitar per extingir l’incendi i netejar els estralls de la riuada.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de galetes