Fauna

La població de mamífers al municipi és força diversa, segons l’informe ambiental, tant en zones forestals com en espais fluvials i fins i tot urbanitzats, sent l’eriçó fosc, la mostela i el teixó les espècies més sensibles a la presència humana, amb una mortalitat principalment marcada pel trànsit.

Cal destacar també la llúdriga, mamífer carnívor que habita en espais fluvials, i que havia desaparegut del riu als anys 80 a causa de l’alteració de la llera i dels ecosistemes de ribera.



L’any 2005 es va detectar per primera vegada al riu Congost, on també feia 3 dècades que havia desaparegut. Petjades i restes d’excrements en tot el tram entre Aiguafreda i Montmeló van certificar el retorn d’aquest mamífer al riu. Es creu que hi va arribar a través d’afluents del riu Ter, molt propers a rieres de la capçalera del Congost. Els estudis apunten a que la millora de la qualitat dels rius ha afavorit el retorn d’aquest animal al nostre entorn.

Al nostre territori, l’àrea de Riells del Fai, i en concret l’entorn dels Gorgs de Riells i l’àrea natural que puja a Sant Miquel del Fai, ha estat determinada pels grups d’estudi que segueixen l’evolució de la llúdriga, com una zona de cria i alimentació que cal preservar amb especial èmfasi per a protegir aquesta espècie.

La població d’aus al municipi és també diversa, sent l’àliga cuabarrada, el blauet, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, el falcó mostatxut, la tallareta cuallarga i el martinet de nit les espècies més sensibles a la presència humana.

El blauet ocupa els cursos fluvials permanents des del nivell del mar (si la qualitat de l'aigua i les condicions de l'hàbitat ho permeten) fins als 1.000 metres d’altitud. Defuig els Pirineus axials i les zones més altes del Prepirineu, penetrant per les valls però evitant els vessants més alts. Migrador i hivernant comú als cursos fluvials i especialment a les zones humides, tot i que es pot trobar puntualment en zones allunyades de l'aigua. Es tracta d’una espècie protegida d'interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats.

L’àliga cuabarrada o perdiguera caça en espais oberts i nia als cingles. En tota Catalunya només hi ha 65 parelles, i és considerada com una espècie en perill. Les principals amenaces són l’electrocució amb línies elèctriques (55% de les morts) i la persecució directa. S’ha demostrat la importància de mantenir l’arbrat a les planes, ja que la seva manca afavoreix el seu ús de línies elèctriques. També es troba afectada pel canvi d’usos del sòl, que redueixen les seves zones de caça i nidificació: l’increment del recobriment vegetal i la sobreexplotació cinegètica redueixen la disponibilitat de preses i les àrees favorables per a la seva caça.

Es considera una espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat i està catalogada a nivell europeu com a espècie silvestre estrictament protegida. Apareix al Conveni de Bonn, sobre la conservació de les espècies migratòries d’animals silvestres, com una espècie amb un estat de conservació desfavorable, i també consta dins al Conveni Internacional d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades.

Als Cingles de Bertí hi ha localitzada una parella reproductora, i la seva presència a Bigues i Riells ha motivat la determinació de l’Espai xarxa Natura al nostre municipi, com a zona ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus).



A l’entorn del riu, podem trobar una diversa població de rèptils i amfibis, tots ells protegits per la Llei de Protecció dels Animals 3/88 de la Generalitat de Catalunya. Les grans variacions de cabal del riu associades al clima mediterrani i la forta alteració actual d’aquest, fan que els peixos siguin molt migrats. Tot i això, les principals espècies autòctones presents són el barb comú així com 3 espècies vulnerables: el barb cua-roig, el barb de muntanya i la bagra, que dins la península ibèrica només és troba als Països Catalans.