La Torre i Can Noguera

La Torre i Can Noguera és una ruta fàcil que es pot fer en 50 minuts i amb mainada. El seu recorregut és de 3,8 quilòmetres amb 20 metres de desnivell.

La Baliarda
La Baliarda es troba al marge esquerre del riu Tenes. A prop de la casa hi ha la passera que creua el riu amb el mateix nom de la casa. Al seu costat s’alça l’antic edifici de l’escorxador, avui del tot abandonat. 

La Baliarda és una masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Tot i que la casa ha patit moltes modificacions encara es conserven dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, la que es troba orientada cap a l’oest.

Francesc de Borja Moll a l’obra els Llinatges Catalans escriu que Baliarda ve De Baldegardis que es tradueix com a família audaç.

La Torre
La Torre és un casal gòtic fortificat que es pot documentar, com a mínim des del segle XII. És una masia de grans dimensions, de planta rectangular amb una torre adossada al cantó dret. La casa és de planta baixa i un pis d'alçada, i la torre la sobrepassa amb dos pisos més. Tot i que la torre presenta una coberta de doble vessant, encara s’intueixen els antics merlets originals.

A la façana principal hi trobem un gran portal adovellat i quatre finestres distribuïdes simètricament, dues d'elles d'estil gòtic. La masia està protegida per un barri amb un portal adovellat amb coberta de doble vessant.

La casa és escenari de llegendes diverses com la Somera de La Torre, la Font de l’Infern. També s’explica que hi ha un passadís secret que la connecta amb el Castell de Montbui.

 

La Torre està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional i és una de les grans masies del poble de Bigues.

El veïnat o barri de la Torre
A la segona meitat del segle XIX Jaime de Viñalonga, propietari en aquell moment de la Torre, comença a vendre o a censar parts de la Torre originant-se al seu voltant un barri o veïnat de cases.

Moltes d’elles ocuparen parts de la mateixa casa, d’altres engrandiren coberts o magatzems i d’altres es construïren de nou. Les petites dimensions d’algunes d’elles queden reflectides en el seu nom. Així, hi trobem can Curt, can Menut i can Petitó. Les altres cases que formen el barri són can Miquel, can Silet, can Tàpies de la Torre, can Pau Pou, can Jaume Garriga i ca la Vicenta.

Can Noguera
Can Noguera es troba a la riba dreta del Tenes en un punt molt ric d’aigua, amb els naixements de l’Avencó, les Barbotes i la Font de can Noguera o del Lleó. La frondositat de la vegetació de ribera, la quintana agrícola i la proximitat de la Costa de can Noguera formen un paisatge de gran bellesa del qual també en forma part la masia.

Can Noguera es pot documentar des del segle XIV. En aquest moment, la masia és habitada per la família Noguera, que paga rendes i censos als senyors de la Torre que conserven el domini indirecte del mas. Al segle XVIII el propietari de la Torre ven el mas de can Noguera a l’Hospital de Vic i es trenca així aquest domini.

La masia, de planta basilical, conegué una gran reforma el 1905 quan Josep Casajuan i Florinda Maristany, matrimoni de l’alta burgesia barcelonina, encarregaren a Bonaventura Bassegoda i Amigó la reforma de la masia per convertir-la en una casa per a l’estiueig. Bassegoda va reformar la masia i va construir la capella seguint l’estil modernista de l'època, visible en la seva bonica decoració. Can Noguera és el conjunt modernista més important del municipi.

El Molí de la Torre/La Fàbrica vella
El Molí de la Torre es pot documentar a partir del segle XII, moment en què tal i com el seu nom indica depenia de la Torre del Prat. Es tractava d’un molí fariner de bassa impulsat per l’aigua de la riera Tenes procedent de la resclosa de les Barbotes de can Noguera.

Al segle XVII també s’hi documenten un molí bataner o draper i un molí polvorer. A la segona meitat del segle XIX el molí es va transformar en una fàbrica tèxtil, com passa amb molts molins del nostre país, per aprofitar la força de l’aigua. La Fàbrica Vella, tal i com és coneguda, va tenir diversos propietaris i societats i es mantingué oberta fins el 1962.