L'Ajuntament informa de com actuar en aquests casos.
Com regula la llei els casos d’ocupació?
La violació de domicili està tipificada al Codi Penal com a l'ocupació d'immobles on viu algú (habitatge habitual). Aquest cas és aplicable als casos on els "okupes" es fiquen en una llar habitada i no tenen la voluntat d'abandonar-la. En aquest cas, el procés és ràpid, ja que l'actuació policial no requereix autoritzacions provinents dels jutjats, i té la potestat d'esbotzar la porta en cas necessari.
En canvi, la usurpació de béns immobles consisteix a ocupar sense autorització un immoble o habitatge de segona residència o una propietat d'un gran tenedor d'habitatges (habitualment entitats bancàries) que no constitueix un habitatge habitual. És el cas més comú d'ocupacions, i té dues vessants específiques: el primer té a veure amb l'ocupació d'immobles que no són habitatge habitual amb entrada violenta i intimidació a les persones; el segon es refereix a l'ocupació pacífica d'un habitatge desocupat (representa la majoria dels casos d'ocupacions), i en aquests casos fer fora els ocupants pot trigar entre un any i mig i dos anys.