Ocupacions il·legals

L'Ajuntament informa de com actuar en aquests casos.

La violació de domicili està tipificada al Codi Penal com a l'ocupació d'immobles on viu algú (habitatge habitual). Aquest cas és aplicable als casos on els "okupes" es fiquen en una llar habitada i no tenen la voluntat d'abandonar-la. En aquest cas, el procés és ràpid, ja que l'actuació policial no requereix autoritzacions provinents dels jutjats, i té la potestat d'esbotzar la porta en cas necessari.

En canvi, la usurpació de béns immobles consisteix a ocupar sense autorització un immoble o habitatge de segona residència o una propietat d'un gran tenedor d'habitatges (habitualment entitats bancàries) que no constitueix un habitatge habitual. És el cas més comú d'ocupacions, i té dues vessants específiques: el primer té a veure amb l'ocupació d'immobles que no són habitatge habitual amb entrada violenta i intimidació a les persones; el segon es refereix a l'ocupació pacífica d'un habitatge desocupat (representa la majoria dels casos d'ocupacions), i en aquests casos fer fora els ocupants pot trigar entre un any i mig i dos anys.

Donada una situació d'ocupació d'habitatge, cal trucar urgentment, en el moment en què es detecta, al 112 i acudir a la Policia per a denunciar violació de domicili (si és un immoble habitat) o usurpació de béns immobles (si l'immoble no és la llar de ningú).

Si es tracta d’una violació de domicili, la situació quedarà resolta amb celeritat. Però, si es tracta d'una usurpació de béns immobles, és important que l'avís arribi abans que hagin transcorregut 48 hores, perquè, en cas contrari, el procés es complica i es pot allargar anys.

En cas que una ocupació ja sigui efectiva i els ocupants ocasionin danys o molèsties als veïns, aquests s'han de dirigir al propietari de l'habitatge, que és qui està legitimat per a poder actuar. En cas que el propietari no actuï i toleri amb passivitat les molèsties que es produeixen als veïns, les accions poden anar encaminades contra el propietari.

Per últim, i com a mesura de prevenció, és important conèixer si al nostre voltant hi ha habitatges desocupats, embargats o en venda (per un banc). Així com també, estar pendents de la presència de persones alienes al veïnat que rondin pels voltants o preguntin pels habitatges, o bé es detectin serveis "punxats" (llum, aigua). En cas que detecteu qualsevol d'aquestes situacions, aviseu immediatament a la Policia.

Al BOE núm. 142, de 12/06/2018, s’ha publicat la Llei 5/2018, d'11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, en relació amb l'ocupació il·legal d'habitatges. Modifica la disposició final desena de la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil, per tal d’ajornar, fins al 30 de juny de 2020, l’entrada en vigor d’aquelles disposicions d’aquesta llei que encara no han entrat en vigor.

Preveu la tramitació de les demandes dels casos en què el propietari d’un habitatge s’hagi vist privat d’ell sense el seu consentiment, que podrà demanar-ne la immediata recuperació, ja sigui de la plena possessió o de part d'ella, tot especificant la regulació d’aquest tràmit. També determina que es podrà dirigir genèricament contra els desconeguts ocupants de la mateixa, sens perjudici de qui rebi la notificació quan aquesta s’enviï a l’immoble.

També es preveu que, quan es notifiqui la resolució de llançament de l’habitatge, es traslladarà el cas a Serveis Socials per tal que actuïn, si s’escau, en la protecció de les persones que seran desocupades i poden necessitar un habitatge. Es preveu, doncs, l’existència de protocols i plans que garanteixin polítiques públiques en matèria d’habitatge, per tal de prevenir situacions d’exclusió residencial i alhora garantir el compliment de les resolucions judicials de llançament o desallotjament.