3a Campanya d'excavacions arqueològiques a Puiggraciós

28/9/2021
El Museu de Granollers encapçala la recerca per conèixer l'època ibèrica a la comarca a través del poblat descobert a cavall de Bigues i Riells del Fai, l'Ametlla del Vallès i El Figaró.
Les excavacions arqueològiques tornen a Puiggraciós. Aquest mes de setembre ha començat la tercera campanya d'excavacions. L'arqueòleg, Marc Guàrdia, ha tornat amb el seu equip per conèixer en profunditat la vida defensiva del món iber.

Guardia dirigeix l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós impulsada pel Museu de Granollers, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai i de l'Ajuntament de Figaró-Montmany. El jaciment forma part dels termes municipals de Bigues i Riells del Fai, Figaró-Montmany i l'Ametlla del Vallès.

La campanya d'enguany se centrarà en l'excavació del recinte defensiu descobert el 2020. Amb aquesta intervenció es pretén aprofundir en el coneixement d'aquesta part del poblat, que s'està demostrant que té un marcat caire defensiu, amb quatre estances dedicades a la protecció de l'entrada oriental del poblat.

L'equip d'arqueologia té l'objectiu de recollir prou material per poder obtenir dades de tipus cronològic per marcar el moment de la construcció del poblat i definir el moment precís del seu abandonament.

Aquesta acció s'emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre el coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica.

La descoberta de Puiggraciós
Salvador Llobet va descobrir el poblat ibèric de Puiggraciós el 1940. Les primeres excavacions, però, les va fer Leandre Villaronga a inicis dels anys 50. Aquestes primeres exploracions van identificar un possible recinte emmurallat i es va excavar el recinte del cim del turó, ara ben visible. En aquell moment es va determinar que l'ocupació ibèrica de Puiggraciós s'emmarcava entre els segles III i I aC i aquesta recerca ho haurà de confirmar.

Des d'aleshores no s'havia tornat a intervenir, de manera controlada, en el jaciment. El Museu de Granollers duu a terme un projecte de recerca arqueològica anomenat «Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània Nord en època ibèrica», que comprèn també l'excavació del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús, i la revisió del material ibèric del fons del Museu.

Un dels eixos d'aquesta recerca és l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós, que s'espera que aporti llum per entendre millor què succeeix en aquesta àrea de la tribu dels Laietans.

Finançament
Els costos de la recerca estan participats pel Museu de Granollers i l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, que també col·labora amb la intendència i l'allotjament dels arqueòlegs
 
 
Aquesta acció també compta amb una subvenció de la Generalitat, per ser un projecte de recerca quadriennal aprovat pel Departament de Cultura, i una altra subvenció gestionada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Jesús Cano, regidor de Patrimoni de Bigues i Riells del Fai, ha destacat la perseverança de la investigació: "Després d'una primera campanya de descoberta i d'una segona, marcada per les limitacions de la pandèmia, s'han obtingut uns resultats extraordinaris. El fet que ara hi hagi una tercera campanya demostra que estem davant d'un projecte arqueològic plenament consolidat i molt potent, el qual estem molt contents haver pogut impulsar des del primer moment. Estem molt lt il·lusionats de poder-hi continuar col·laborant".

Per part seva, la segona tinent d'alcaldia de Figaró-Montmany, Emma Muixí, ha volgut emfatitzar en "el suport als treballs" i en "un major grau de col·laboració en les properes campanyes".

Aquest any ha augmentat l'equip, amb especialistes d'arqueologia i persones voluntàries, gràcies a la flexibilització de les restriccions de la COVID. En aquesta ocasió hi participaran 17 persones, dirigides per Marc Guàrdia.

Què sabem fins ara?
La campanya de l'any passat, l'equip de Guàrdia va poder delimitar el sector oriental del poblat, en el que es dibuixava un recinte complex de defensa, annexat a la muralla, així com una de les portes de l'assentament ibèric.

La descoberta tot just comença, primer cal una gran tasca de delimitació superficial, imprescindible per planejar les futures directrius de la recerca. Més endavant, es podran conèixer les característiques urbanes i econòmiques del poblat de Puiggraciós.

Tot i així, l'equip ja suposa que el poblat hauria tingut una extensió mitjana, en comparació amb els assentaments de la zona, d'unes 1,5 hectàrees.

El col·lectiu expert també pensa que Puiggraciós va tenir un paper rellevant pel que fa al control territorial del pas del Congost, via de penetració natural del Vallès a la Plana de Vic. Aquest és el pas del territori de la tribu dels Laietans al territori de la tribu dels Ausetans.

Així doncs, tot indica el posicionament estratègic del poblat, ja que el cim de Puiggraciós és una talaia natural, amb un control efectiu sobre tota la plana vallesana i particularment, amb molt bona visió del Congost.
Museu de Granollers

Museu de Granollers

Museu de Granollers

Museu de Granollers

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de galetes