Leoš Janá?ek, va crear, amb Kátia Kabanová, un dels títols més sòrdids del seu catàleg operístic, però també una de les obres que retraten més bé la voluntat d’alliberament d’una dona.
L'obra gira al voltant d'un microcosmos centrat en el destí de Kàtya (“De vegades somio que sóc un ocell”), víctima de Marfa Kabànova, la seva sogra cruel, i que fa de reflex d’un altre macrocosmos, el de la condició humana, lúcidament retratada per Janáeka, l'obra més pessimista de Janáek. Al llarg d’un espectacle impactant, el director d'escena, David Alden, s’acosta a aquest clàssic del segle XX amb un naturalisme plàstic que s’endinsa en els referents visuals del totalitarisme soviètic.
El muntatge aprofundeix en el retrat d’una societat disfuncional, marcada per la patologia de l’obsessió i el control sobre l’ésser humà. La nord-americana Patricia Racette, una de les grans sopranos del moment, serà l'intèrpret de referència del paper titular d’aquesta obra mestra.