De proximitat - Pau Joan Hernàndez: “No llegir és un error”
Pau Joan Hernàndez va néixer l’any 1967 a Barcelona, on va estudiar Filologia. Als divuit anys, va publicar la seva primera novel·la juvenil, Tot et serà pres, obra de caire realista sobre l'eutanàsia i que, amb més de trenta edicions, s'ha convertit en el seu gran èxit.
La seva obra s’ha centrat principalment en la narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, entre els quals destaquen L'ombra del Stuka (1998), Premi Crítica Serra d’Or del 1999 i Premi de la Institució de les Lletres Catalanes del 2000; La tripulació del pànic, Premi Edebé Juvenil del 2004; El misteri de les quatre punyalades, Premi Columna Jove 2005, i La balada del funicular miner, Premi Gran Angular del 2013.
En poesia, ha publicat Si nego el bosc... (1986), Joc de daus (1988) i Camarades grecs (1991). Ha rebut el Premi de la Crítica Serra d’Or en tres ocasions (dues com a autor i una com a traductor) i ha estat nominat en dues ocasions a la IBBY Honour List (com a traductor) i en dues ocasions més al Weise Raven (com a autor).
Com a traductor, té més de 300 obres publicades i ha guanyat diversos premis internacionals. Fa també tasques d’assessorament literari i animació en
activitats de creació literària a escoles. És doctor en Traductologia i Estudis Interculturals i professor universitari a les Facultats de Traducció i Interpretació de la UAB i de la UPF.
Per què escrius? D’on et ve l’interès per l’escriptura?
Segurament, l'interès ve de les històries que m'explicava el meu avi, pilot de la Marina Mercant, que em van fer venir ganes de començar, un dia, a explicar les meves pròpies històries. A casa també hi havia molts llibres i vaig sentir passió per la lectura des de ben petit.
Quants llibres has publicat?
Com a escriptor, 52. Com a traductor, uns 350.
Què destacaries dels teus llibres?
Sempre m'he esforçat per combinar arguments intrigants, emocionants o divertits (segons els casos) amb temes més profunds que puguin fer
reflexionar el lector. Així, he parlat de reconciliació (L'ombra del Stuka), de discapacitat (La Joana i el sis vint-i-cinc, La balada del funicular miner, El mussol i la forca), del dret al propi cos (Tota la veritat sobre l'abominable Punxaculs) o del maltractament en la parella (Quan no te'n vas). Un dels meus temes més habituals és la investigació sobre el passat familiar.
Tens algun ritual a l’hora d’escriure? Com organitzes el procés de l'escriptura?
Soc terriblement metòdic a l'hora de documentar els temes dels quals tracto.
Hi ha algun tema sobre el qual t’agradaria escriure o algun sobre el qual no escriuries?
Evito escriure sobre temes "de moda" (per exemple, no vaig fer res sobre el 1492 ni sobre el 1714).
Estàs treballant en algun nou llibre? Què ens en pots avançar?
Estic començant una novel·la per a adults i una d'infantil. Ja veurem cap a on tiro abans...
Quin escriptor actual t’agradaria conèixer? I de tots els temps?
De contemporanis i vius, Hanif Kureishi. De tots els temps, Mark Twain, Selma Lagerlöf i Astrid Lindgren.
Quin llibre recomanaries als lectors de Bigues i Riells del Fai i per què?
Les mil i una nits. És un bany de fantasia, poesia i civilització.
Per què recomanaries a la gent jove que llegeixi?
Perquè no llegir és un error.
Escull un lloc, una persona o personatge emblemàtic o una tradició de Bigues i Riells del Fai amb què et sentis identificat.
Amb tot el llegendari popular, que he ajudat a donar a conèixer amb les "Llegendes del Castell de Montbui".