El consistori alerta de les ocupacions il·legals

L’Ajuntament de Bigues i Riells ha detectat un repunt d’ocupacions il·legals al municipi i vol informar la ciutadania sobre com actuar en aquests casos per tal d’evitar els perjudicis que suposen.

 

La violació de domicili està tipificada al Codi Penal com a ocupació d'immobles on viu algú (habitatge habitual). Recentment també s'ha afegit a aquesta classificació les segones residències. Aquesta ocupació és aplicable als casos en què les persones "okupes" entren en una llar habitada i no tenen la voluntat d'abandonar-la. En aquest cas, el procés és ràpid, ja que l'actuació policial no requereix autoritzacions procedents dels jutjats, i té la potestat d'esbotzar la porta si és necessari.

En canvi, la usurpació de béns immobles consisteix en ocupar sense autorització un immoble o una propietat d'un gran tenidor d'habitatges (habitualment entitats bancàries) que no constitueix un habitatge habitual.

Aquest és el cas més comú d'ocupacions i té dues vessants específiques:

• L’ocupació d'immobles amb entrada violenta i intimidació a les persones.
• L'ocupació pacífica d'un habitatge desocupat (representa la majoria dels casos d'ocupacions). En aquest cas, cal actuar en les primeres 48 hores sinó fer fora els ocupants pot trigar entre un any i mig i dos anys.

Què es pot fer en cas d'ocupació?

Si es produeix una situació d'ocupació d'habitatge, cal trucar, urgentment, en el moment en què es detecta, a la policia local de Bigues i Riells del Fai (93 865 76 48) o al 112 i acudir a l’oficina de la policia per a denunciar la violació d’un domicili (si és un immoble habitat) o la usurpació de béns immobles (si l'immoble no és el domicili habitual de ningú).

 

 

 

Si es tracta d’una violació de domicili, la situació quedarà resolta amb celeritat. Però, si es tracta d'una usurpació de béns immobles, és important que l'avís arribi abans que hagin transcorregut 48 hores, perquè, en cas contrari, el procés es complica i es pot allargar durant anys.

En cas que una ocupació ja sigui efectiva i els ocupants ocasionin danys o molèsties als veïns, aquests s'han de dirigir al propietari de l'habitatge, que és qui està legitimat per a poder actuar. En cas que el propietari no actuï i toleri amb passivitat les molèsties que es produeixen als veïns, les accions poden anar encaminades contra el propietari.

Per últim, i com a mesura de prevenció, és important conèixer si al nostre voltant hi ha habitatges desocupats, embargats o en venda (per un banc), així com també estar pendents de la presència de persones alienes al veïnat que rondin pels voltants o preguntin pels habitatges, o bé es detectin serveis "punxats" (llum, aigua). En cas que es detecti qualsevol d'aquestes situacions, cal avisar immediatament la policia.

També es preveu que, quan es notifiqui la resolució de llançament de l’habitatge, es traslladi el cas a Serveis Socials per tal que actuïn, si escau, en la protecció de les persones que seran desocupades i poden necessitar un habitatge.

Es preveu, doncs, l’existència de protocols i plans que garanteixin polítiques públiques en matèria d’habitatge, per tal de prevenir situacions d’exclusió residencial i, alhora, garantir el compliment de les resolucions judicials de llançament o desallotjament.