El foc i l'aigua, record inesborrable

Bigues i Riells commemora els 20 anys de l'incendi i la riuada de 1994. Martí Boada i Eloi Cordomí van analitzar els factors ambientals i meteorològics d'aquell any.
Noticia El 9 Nou, 27/10/2014, pàgina 6. Eduard Batlles

Per als vilatans de Bigues i Riells el foc i l’aigua configuren una part inesborrable de la seva memòria. L’any 1994 més de 800 hectàrees de bosc van quedar calcinades. Pocs mesos després va ser l’aigua la que va colpejar una altra vegada el municipi deixant·lo tristament desolat. Per commemorar el 20è aniversari d’aquells fets, l’Ajuntament va organitzar aquest divendres dues conferències amb el doctor en Ciències Ambientals Martí Boada, i el meteoròleg de TV3 Eloi Cordomí, que van analitzar l’incendi i els aiguats que van afectar el municipi davant de més de 200 persones. Amb l’acte, també es va inaugurar una exposició fotogràfica de Lluís Alsina que, des d’una mirada artística, va fotografiar l’efecte del foc en un camp d’oliveres l’any 1994.

Boada, després d’afirmar que fa 20 anys la situació mediambiental era molt diferent, va repassar algunes dades sorprenents sobre els boscos catalans. Dels països del sud d’Europa, Catalunya és el que té una massa forestal superior respecte al total de superfície, un 62%, xifra molt superior a la de la resta de l’Estat espanyol. “A Madrid li fotem una golejada forestal”, va dir en to irònic. Boada va explicar que el foc forma part del metabolisme dels boscos mediterranis. Per això, va recordar, espècies com l’alzina o el pi blanc tenen mecanismes per tornar a germinar. Boada, molt reivindicatiu, va comentar que últimament hi ha una certa animadversió a la feina del bosc i que aquesta tendència hauria de canviar “pel bé de tots”. “El bosc, si no es cuida, es menja la cultura i la nostra història”, va afegir el naturalista de Sant Celoni.



 
Eloi Cordomí, molt didàctic, va centrar la seva conferència en els factors meteorològics per entendre l’incendi del 3 i 4 de juliol del 1994 i els aiguats del 10 d’octubre del mateix any. De gener a agost, va ploure molt poc i els troncs dels arbres es van assecar molt i, per tant, la potencialitat d’incendi era molt elevada. El vent, va comentar Cordomí, tampoc va ajudar: aquell dia hi havia un vent molt sec i la humitat era molt baixa. Pel que fa als aiguats, aquest home del temps de TV3 va admetre que els pronòstics “no van ser del tot bons”. “Si haguéssim tingut les eines d’ara, ho hauríem encertat més”.

Després de les dues conferències, es va passar un audiovisual produït per VOTV en el qual diferents testimonis de l’incendi i els aiguats repassen la cronologia d’aquells dies tràgics. “Als que ja havíem vist altres focs, aquest ens feia més mal, era el de casa”. Ho diu Ramon Chiva, membre de l’ADF El Pinyó, en el documental que va fer reviure uns dies en els quals el municipi va estar més unit que mai.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de galetes