L'Ajuntament de Bigues i Riells, a través de la regidoria de Medi Ambient, informa del perill que suposa la Xylella fastidiosa. Es tracta d'un bacteri que pot causar danys greus en una gran diversitat de plantes cultivades, ornamentals i silvestres.
La Xylella fastidiosa pot afectar cultius de gran importància econòmica a Catalunya: com la vinya, l'olivera, els cítrics o els ametllers. Aquest bacteri pot tenir més de 300 plantes hostes i es transmet per material vegetal de plantació i d'una planta a l'altra, per insectes vectors. D'aquesta manera, colonitza el xilema i obtura els vasos conductors, la qual cosa provoca l'assecament de fulles i branques, i finalment, la mort de la planta.
Mitjans de lluita
La principal mesura de control fitosanitari passa per
extremar les precaucions respecte al comerç del material vegetal hoste i, especialment, el procedent de zones amb presència del bacteri. Aquest material vegetal haurà de procedir
sempre de productors oficialment autoritzats. En qualsevol cas,
és fonamental comunicar, immediatament, qualsevol sospita de la presència d'aquest bacteri al territori, al Servei de Sanitat Vegetal.
Una vegada detectat un focus, els tractaments químics contra el bacteri no són efectius. Per aquest motiu, cal l'eliminació immediata de les plantes afectades i la vegetació silvestre circumdant que pugui actuar com a hoste del bacteri, fer tractaments insecticides contra els vectors i establir un programa de vigilància intensiva.
Símptomes i danys
La Xylella fastidiosa provoca danys quan colonitza el xilema de la planta hoste. La seva multiplicació en l'interior dels vasos pot portar a l'obstrucció del fluix de la saba bruta -principalment aigua i sals minerals-. Els símptomes varien d'unes plantes hoste a d'altres. En alguns casos es corresponen amb els símptomes típics d'estrès hídric: pansiment o decaïment generalitzat i, en casos més greus, l'assecament de fulles i de branques, i finalment la mort de tota la planta. En altres casos els símptomes es corresponen més als provocats per deficiències de minerals, com la clorosi internervial o clapejat en fulles.