Ple extraordinari per a la creació del Consell de Poble de Riells del Fai, aquest dimarts, 22 d'abril

El poble de Riells torna a acollir un ple municipal 75 anys després de l'últim que es va celebrar el 1939.

Aquest dimarts, 22 d’abril a les 20h, es durà a terme un ple municipal extraordinari per a la creació del Consell de Poble de Riells del Fai al centre cívic d’aquesta localitat. Es tracta del primer ple municipal a Riells del Fai en 75 anys després de l’últim que es va celebrar el 1939. El 2011, arran de la constitució de l’Ajuntament sorgit de les últimes eleccions locals, es va constituir una comissió municipal per a la creació d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a Riells, comissió que encara continua els seus treballs. En paral·lel a la creació de la possible EMD i per donar impuls a la participació ciutadana a Riells i, al mateix temps, disposar d’un òrgan per debatre els temes del poble, es proposa la creació d’un Consell de Poble, el qual hauria d’esdevenir una eina per potenciar el nucli.

El Consell de Poble de Riells del Fai serà un ens de participació a on representants dels riellencs debatran amb responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament els assumptes públics del poble. Les seves funcions principals es concreten en el debat dels plans d’actuació generals, canalitzar queixes i suggeriments, emetre informes, promoure estudis i fer propostes en matèria de desenvolupament econòmic, local i planificació estratègica. A partir de la seva creació, el Consell de Poble es reunirà almenys un cop cada dos mesos en sessió pública i ordinària i tantes vegades com sigui convocat en sessions extraordinàries. Cada any, el Consell de Poble debatrà i aprovarà un informe de les actuacions realitzades durant el període i en proposarà iniciatives per millorar-les. Aquest informe es trametrà al Ple de l’Ajuntament per donar-ne compte. El Consell de Poble de Riells ha de convertir-se en un ens clau per al manteniment de la seva identitat com a poble dins del municipi de Bigues i Riells i un espai de participació activa de la ciutadania en els temes més propers.

Antecedents històrics Ara fa 77 anys, el 22 d’abril de 1937, un decret del ‘Diari Oficial de la Generalitat’ signat pel Conseller Primer, Josep Tarradellas i Joan, i el conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader i Miró, va confirmar la segregació de la barriada de Riells, llavors al terme de Bigues, per constituir-se com a municipi independent amb el nom de Riells del Fai. Les signatures de Tarradellas i Aiguader van culminar un procés que havia arrencat bastants mesos enrere, quan els riellencs van recollir adhesions per a la segregació. I es va estroncar amb l’entrada de l’exèrcit franquista l’any 1939 i la implantació de la dictadura militar. El 26 de juliol de 1936, després de la rebel·lió militar del general Franco, la Generalitat va destituir la corporació de l’Ajuntament de Bigues i Riells encapçalat per Miquel Alemany. Es va formar una corporació provisional presidida per Santiago Montserrat i Ferrer, com a conseller en cap, i Llorenç Matas, com a primer conseller. Al cap d’una setmana, el 2 d’agost de 1936, representants de Riells van exposar les seves intencions al ple municipal de Bigues i Riells, que es va reunir en sessió extraordinària. Tal i com es recull a la documentació històrica: “Las divergencias ya seculares entre ambos pueblos debidas principalmente al ambiente antagónico y opuesto (...) proponen por ser volutad unánime del pueblo de Riells del Fai, según número de firmas que se acompañan, la separación de ambos pueblos constituyendo dos ayuntamientos independientes.” El ple de l’Ajuntament va acceptar la petició veïnal i en va informar al Departament de Governació de la Generalitat. Iniciada la Guerra Civil, aquell mateix agost de 1936 es van constituir els dos ajuntaments. Mesos després va arribar el decret de segregació.

Josep Prat i Mas, de Can Berga, va ser nomenat primer alcalde de Riells del Fai el 2 d’agost de 1936. Va ocupar-ne el càrrec de manera provisional. I és que la constitució oficial del nou ajuntament no va arribar fins el 18 de juny de 1937. La seu de la corporació es va establir a la rectoria de Riells. La Generalitat havia decretat que els béns de l’Església passessin a propietat municipal l’agost de 1936. Els primers mesos del seu mandat, grups d’exaltats vinguts de fora del municipi van incendiar i saquejar l’església. Josep Prat també

va haver de fer front a la falta de moneda fraccionària i es va veure obligat a l’emissió de vals moneda de l’Ajuntament de Riells del Fai. L’alcalde Prat va morir al bombardeig de Mollet del 8 de gener de 1938. Va trobar la mort quan hi era per portar vitualles. El va substituir Domènec Roura i Bellavista durant pocs mesos, ja que a partir del 30 d’agost de 1938 consta Isidre Arumí i Batlles, de Can Rafel, signant als documents com a alcalde. El municipi de Riells del Fai es va mantenir fins l’entrada de les tropes franquistes. Amb el nou règim dictatorial, va desaparèixer l’Ajuntament de Riells del Fai. I també li va tocar el rebre al municipi veí de Bigues del Vallès, que es tal i com es deia des de l’octubre de 1936. A partir del 1939, la dictadura va batejar tots dos nuclis amb l’espanyolitzat ‘Bigas’. I no serà fins al 1980 que es va recuperar el nom actual de Bigues i Riells. Al desembre de 2007, el ple municipal va desestimar la petició de creació del Consell de Poble de Riells del Fai i, al 2011, inicia els seus treballs la comissió per a la constitució de l’EMD.