En el cas concret dels gossos, es consideren el principal vector del virus als països on la malaltia té més incidència en les persones. Més del 95% dels casos humans són deguts a la mossegada o l’esgarrapada profunda de gossos infectats, de manera que la vacunació dels animals susceptibles a la malaltia que conviuen amb els humans suposa la mesura més eficaç per prevenir, controlar i erradicar la ràbia entre les persones.
Context
La proximitat geogràfica de Catalunya amb països endèmics de ràbia com el Marroc fa que no es pugui descartar l'aparició d'aquesta malaltia al nostre territori, risc que s’incrementa pel fet que el nostre territori és una via de trànsit de persones i animals entre el Nord d’Àfrica i Europa.
De la mateixa manera, l'escenari mundial actual, on el desplaçament, sovint de llargues distàncies, de persones i animals procedents de diferents països, esdevé una pràctica habitual, comporta també un augment del risc d'introducció de malalties com la ràbia, procedents de zones on hi està present. El comerç il·legal d'animals de companyia també implica un risc de propagació d'aquesta malaltia.
El conflicte bèl·lic a Ucraïna ha suposat l'entrada al nostre territori d'animals de companyia procedents d'un país amb presència de ràbia que ens obliga a reforçar les mesures protectores i preventives per evitar els contagis de la malaltia. La vacunació voluntària actual comporta que només un 12% dels gossos aproximadament estiguin vacunats.