Ajuntament de Riells del Fai

Vals moneda de l’Ajuntament de Riells del Fai

El 25 de juliol de 1936, després de la rebel•lió militar del general Franco, la Generalitat destitueix la corporació de l’Ajuntament de Bigues i Riells, encapçalada per Miquel Alemany. Es forma una corporació provisional presidida per Santiago Montserrat i Ferrer, com a conseller en cap, i Llorenç Matas, com a primer conseller.

Al cap d’una setmana, el 2 d’agost de 1936, representants de Riells del Fai exposen unes intencions ben clares al ple de Bigues, que s’ha reunit en sessió extraordinària: els riellencs comencen a recollir adhesions per a la segregació.

Tal com recull documentació històrica: “Las divergencias ya seculares entre ambos pueblos debidas principalmente al ambiente antagónico y opuesto (...) proponen por ser voluntad unánime del pueblo de Riells del Fai, según número de firmas que se acompañan, la separación de ambos pueblos constituyendo dos ayuntamientos independientes”. Complementàriament, Josep Prat i Mas, de Can Berga, és nomenat de manera provisional primer alcalde de Riells de Fai.

Bigues accepta la petició veïnal i n’informa el Departament de Governació de la Generalitat. Iniciada la Guerra Civil, aquell mateix agost de 1936 es constitueixen els dos ajuntaments. Mesos després, el 22 d’abril de 1937, Josep Tarradellas i el conseller de Seguretat Interior, Artemi Aguadé, signen al Diari Oficial de la Generalitat el decret de segregació, que confirma la segregació de la barriada de Riells, al terme de Bigues, perquè es constitueixi com a municipi independent amb el nom de Riells del Fai.

 

 

La constitució oficial del nou ajuntament no arriba fins al 18 de juny de 1937. La seu de la corporació s’estableix a la rectoria de Riells: la Generalitat havia decretat que els béns de l’Església passaven a propietat municipal l’agost de 1936. Els primers mesos del mandat de Josep Prat, grups d’exaltats vinguts de fora incendien i saquegen l’església. Prat també ha de fer front a la falta de moneda fraccionària i es veu obligat a l’emissió de vals moneda de l’Ajuntament de Riells del Fai.

L’alcalde Prat mor al bombardeig de Mollet del 8 de gener de 1938, quan hi era per portar vitualles. El substitueix Domènec Roura i Bellavista durant pocs mesos, ja que a partir del 30 d’agost de 1938 consta Isidre Arumí i Batlles, de Can Rafael, signant als documents com a alcalde.

Es manté l’autoritat fins l’entrada de l’exèrcit franquista l’any 1939 i la implantació de la dictadura militar, quan desapareix l’Ajuntament de Riells del Fai. I també li toca el rebre al municipi veí de Bigues del Vallès, que és tal com es diu des de l’octubre de 1936. La dictadura bateja als dos nuclis amb l’espanyolitzat Bigas. I no serà fins al 1980 que es recupera el nom actual de Bigues i Riells.