Enric Prat de la Riba

Sabíeu que el pare i bona part dels avantpassats d’Enric Prat de la Riba van néixer a can Prat de la Riba de Bigues? Sabíeu que l’avinguda més important del poble de Bigues porta el seu nom?

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol 1870-1917), polític, jurista i periodista, és una de les figures més importants del ressorgiment del catalanisme polític a finals del segle XIX. Va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Regionalista, la primera institució d’autogovern catalana després del 1714.

 

Figura principal del catalanisme conservador i catòlic, va participar a les Bases de Manresa (1892) i va ser un dels fundadors del diari La Veu de Catalunya (1899), del qual fou director fins al 1902.

La seva obra més important és La nacionalitat catalana (1906), on exposa la voluntat col•lectiva d’aconseguir el reconeixement nacional de Catalunya basat en la llengua, el passat històric i la tradició. Per la importància de la seva acció de govern i la influència en l’estructuració del país, va ser considerat, en paraules d’Eugeni d’Ors, com el seny ordenador de Catalunya.

Els primers Prat van arribar a Bigues a mitjans del segle XVI. Eren els Prat-Ferrer, ferrers de professió i procedien de Sant Pere de Cornellà de Terri, parròquia propera a Banyoles. Amb el temps, van abandonar la seva professió primitiva de ferrers i es van dedicar a la pagesia.

El fet de viure a prop del camí de Granollers a Sant Miquel del Fai va fer que el cognom derivés a Prat del Camí, nom que encara conserva la casa: can Prat del Camí. Part de les dependències rústiques són avui la botiga Flor de Neu de Bigues.

 

El patrimoni dels Prat augmentà en unir-se per via matrimonial amb la família Padrós de Castellterçol, per la qual van rebre les terres per construir-hi una casa.

Aquesta connexió amb Castellterçol va permetre que, quan Ignasi Prat de la Riba Padrós, avi d’Enric, morí ferit en un assalt a la casa el 1844, la vídua, Antònia Magarins Cruells, es traslladés a can Padrós de Castellterçol a viure amb els seus tres fills, entre els quals hi havia Esteve, el pare d’Enric.

Aquest fet atzarós, probablement, féu que Enric Prat de la Riba no nasqués a Bigues. Va ser al segle XVIII quan el cognom ja prengué la forma definitiva de Prat de la Riba, en construir la casa de can Prat de la Riba a la sortida de l’obaga de can Torroella, entre 1706 i 1707.