Maspons i Anglasell defensà els drets històrics nacionals de Catalunya i reivindicà la seva personalitat jurídica pròpia. Esdevingué un
agitador cultural i polític, que contribuí a la dinamització del periodisme, l'excursionisme, els Jocs Florals, la defensa de l'oficialitat del català en l'ensenyament, la millora de les condicions de vida dels treballadors.
Va treballar en la promoció turística de Catalunya i les Balears i va mantenir una extensa activitat literària, que el va reconèixer també com a gran periodista. Fill de la Renaixença i influït per l’activitat literària del seu pare, el notari
Francesc Maspons i Labrós, endegà un seguit de publicacions encaminades a comentar la vida política i cultural del país. Durant el primer terç del segle XX col•laborà activament amb publicacions de tota mena, com Catalunya; La Mainada i Fòrum. També va crear tres revistes: Empori, Claris i Clarisme.
Va estar en actiu fins a la seva mort amb múltiples articles, publicacions i col•laboracions, parlant de conceptes premonitoris com la globalització o l'europeisme inclusiu de les nacions sense estat que sempre va vindicar. El 26 de novembre moria a la masia de can Maspons, de Bigues, i està enterrat al cementeri de Sant Pere i Sant Pau de Bigues.
A Bigues, Francesc Maspons i Anglasell, Francisquet, és recordat com un home afable i proper. Es tracta d'un intel•lectual de primera fila que el franquisme va arraconar, tot i que va ser admirat i respectat, especialment, en els sectors catalanistes on sempre havia militat. Amb tot i això, avui dia és un personatge desconegut pel gran públic i és important reivindicar la seva figura i el seu llegat.