Francesc Maspons i Labrós


Cessió de Família Maspons Arús / Arxiu Municipal de Bigues i Riells

Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, 1840 - Bigues, 1901) fou el primogènit d’un llinatge antic, germà de Maria del Pilar (Maria de Bell-lloc) i Marià Maspons i Labrós, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona. Pare de Francesc Maspons i Anglasell.

Es doctorà en dret i exercí de notari, esdevenint l’any 1897 degà del col·legi notarial de Barcelona. Fou també un destacat folklorista que presidí els Jocs Florals de Barcelona (1897) i l'Associació d'Excursions Catalana (1883-91), on impulsà la seva unió amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques per a constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que també presidí (1892-96).
Col·laborà, entre altres publicacions, a Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença. Publicà Lo rondallaire (1871-75), completat pels Contes populars catalans (1885), obres en les quals defensà la unitat universal de la literatura popular. Publicà també Jocs d’infància (1874), Tradicions del Vallès (1876), Les bodes catalanes (1877), Lo Vallès (1882) i Semprevives (1885). Són també doctrinalment notables els seus prefacis a El llamp i els temporals, de Cels Gomis, i Notes folklòriques de la vall d’Àger, de Joan Porcioles.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1876), que presidí poc abans de morir, i on presentà els treballs Recuerdos históricos de Molins de Rey (1890) i Un bandolero feudal (1898). Les llegendes catalanes que recollí foren traduïdes i comentades pels primers folkloristes europeus. El congrés de tradicions populars de París el nomenà, el 1889, membre honorari.
L’Agrupació Excursionista de Granollers convoca anualment el premi Francesc Maspons i Labrós d’estudis sobre l’excursionisme.